Casa Maragda

Veurem com en aquestes gruixudes parets de pedra la virtut del ric i de l’home, feia que el pobre no fos més que un difunt i que els nou benvinguts fossin els que s’encarreguessin de fer soroll, quan els oïdes eren sords a la cerca de qualsevol solució. Així s’ordeix aquesta història, plena de secrets, de dogmes, de pors i de laments, que tenen la funció de convertir en joiós allò que després de la seva maduració, aconsegueix fer-se poderós. No hi cap més objectiu que el de que quedi clar, que tot el que al«a va passar va ser per un motiu vital, i que hores d’ara ha de ser finalitzat. La simbologia de la casa, és clara, no és només un habitacle, és més aviat un úter on hi viu tot tipus de vida. En aquest úter, madura i creixen molts personatges, que van evolucionant segons les seves capacitats. Alguns més ràpids que altres i altres més limitats o més lliures, depenent de com aprenen a través de les experiències a gestionar els sentiments i la consciència. Casa Maragda és llavors un úter, on dins d’ella passen successos que queden entrellaçats, com part de la pròpia identitat. Conforme una família es vincula a l’úter amb intenció de crear una llar, els personatges fan i desfan, creant al mateix temps un ànima comú, que és la que atraurà a la següent família, per simple i pura resonància. Cada família farà madurar l’interior de la vida que hi cab en aquest úter a la seva manera. La fita és que mai es quedi enquistada en una energia que no li permeti avançar més enllà. En el text en cursiva, veurem tot el que estava amagat però que va existir. Són els secrets de les famílies, tots ells basats en motius per sobreviure, per poder tirar endavant en una societat en la que cadascú feia el que sabia, per ocupar el seu lloc, de vegades el que volia i de vegades no. Els secrets són propis de les relacions i de les formes d’encarar les situacions de la vida, depenen de les nostres pors, de les de la família i de les de la societat. Així podem dir que secrets hi ha a tot arreu, només que la vida els hi donarà llum, quan consideri que els afectats estan preparats per enriquir-se de l’experiència de la vida. Serà així com en aquell calaix, mai més es tornaran a guardar mentides, ni pors, ni idees o normatives que no deixen crèixer als qui habiten, aquesta preciosa llar de nom CASA MARAGDA. Gaudir del relat, és gaudir de tot allò que va succeir, com experiència de vida, com aprenentatge i com forma de gestionar els sentiments. L’alliberament dels nusos entre els vincles establerts entre els familiars, són l’essència del camí que està per recòrrer, sempre i quant siguem capaços de desfer sense culpabilitat i amb la certesa de que ara ja comptem amb una força personal, per encarar la vida des de la pròpia perspectiva i no pas des de l’aliena. Desfer el nus no és fàcil, és un camí ple d’oportunitats per a comprovar que la vida ens empara i no ens deixa mai caure, fins i tot quan els sentiments dels avantpassats ens foraden, fent-nos sentir invàlids per a caminar amb unes noves sabates. Canviar de sabates és la clau, doncs només amb unes de noves, pots arribar allà on somnies. Comencem i veiem què és allò que entre aquestes parets va succeir, fa molt però molt de temps enrere…

©Joanna Escuder

Todos los textos registrados